Èssencia
Vaig estudiar Estilisme d'Indumentària a l'Escola d'Art Llotja buscant la manera de portar la meva creativitat al carrer.
Em sento part de la natura que m'envolta. És des d'aquest vincle que observo el món i que pren forma la meva obra. Els paisatges, les textures i els colors de la natura conviuen amb les emocions, les preguntes i les vivències que m'acompanyen. Tot plegat deixa empremta en el gest, el color i les formes.
La seda, un teixit viu
La seda és el material que m'acompanya en la majoria de les meves creacions. M'atrau la seva delicadesa, la manera com capta la llum i com deixa que els colors s'escampin amb naturalitat. Cada pinzellada hi flueix d'una forma única, convertint cada peça en una petita obra irrepetible.
Treballo principalment amb seda pongé, una seda suau, lleugera i resistent que ofereix l'equilibri perfecte entre elegància i naturalitat. La seva textura permet que els pigments s'integrin amb delicadesa, donant lloc a matisos subtils i plens de vida.
La seda és una fibra natural amb una història mil·lenària. Nascuda a la Xina fa més de quatre mil anys, ha estat durant segles un símbol de bellesa i artesania. Encara avui conserva aquesta essència atemporal que la fa tan especial.
Art que conviu amb nosaltres
Crec en un art que va més enllà de les parets. Peces que es transformen en mocadors, tapissos o objectes tèxtils, pensades per formar part del nostre dia a dia. Creacions que conserven l'essència de l'obra artística i troben una nova manera d'habitar els espais i d'acompanyar-nos.
L'obra respira
M'emociona pensar que allò que faig acompanya les persones en el seu dia a dia. Per a mi, l'obra no s'acaba quan surt de les meves mans: es completa quan algú la fa seva.
Cada cos li dona una forma diferent. Cada moviment la transforma. Cada persona hi deixa la seva essència, la seva història i la seva manera d'habitar el món.
En aquesta trobada entre: la natura que inspira, les mans que creen i la persona que la vesteix, és on l'obra respira.
L’art surt al carrer!
Per vestir somriures
o eixugar llàgrimes,
perfumant-se d’ella, d’ell
o de la teva olor.
Passejant, lluint al sol,
xopant-se sota la pluja,
dansant amb el vent,
dansant amb tu.